“La noción de Sociedad global de la
información es el resultado de una construcción geopolítica”.
Afirmació que justifica Armand Mattelart tant a Història de la societat de la informació (2002) com ho va fer a la IV
Conferència internacional de “los retos de México ante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la
Información” (2003).
Tot i que la maquinària intel·ligent pren volada en el transcurs de la segona
guerra mundial i durant la Guerra Freda, és als anys 90 que la noció de
societat de la informació s’imposa, gràcies també a les noves TIC: Internet
nova xarxa d’accés pública. Nova noció inspirada per la vella mística del número: la
matemàtica com a model de raonament i acció útil. El concepte va prenent forma
a partir del segle XVII i sota la idea d’establir un llenguatge ecumènic.
L’invent de les normes universals (com el sistema mètric) com a idea de
transparència gràcies a la raó de la Il·lustració. Aquesta idea de comunitat
universal i societat descentralitzada acompanyen l’avançament de les xarxes de
comunicació. Una xarxa, que sigui quina sigui, implica organització. Una
organització que pretenia ser alternativa als totalitarismes, lligat amb el
final de les ideologies, sent ara la ideologia del mercat neoliberal.
Circulació de la informació sense obstacles com a garant d’una nova
societat globalment connectada però descentralitzada. Una construcció política
i ideològica, amb la intenció d’accelerar també un mercat mundial obert que
s’autoregulés. Les persones som subjectes actius en aquest món digital. Una
construcció provinent dels poders polítics i econòmics (OCDE, BM, ONU...) on el
liberalisme és l’horitzó present. El concepte el ratifiquen els membres dels
països més rics: pretenent ordenació geoeconòmica mundial.
Les conseqüències de la revolució de la informació són totalitzants i es
perceben en diferents terrenys. Per exemple, en el camp diplomàtic, el mercat
lliure reorienta l’organització, pretén aconseguir els seus objectius
mitjançant la seducció i no la coerció: softpower. De la mateixa manera, neixen noves formes de conflicte amb aquesta
organització jeràrquica governamentals: tant netwar a petita escala, com cyberwar. De la mateixa manera es
rebaixen les tensions del món el
capitalisme libre de fricciones” (Gates), gràcies a “la libertatd de expresión comercial condiciona la libertad de expresión
de los ciudadanos”(Mattelart).
Tenir present que malgrat el discurs de la societat de la informació, el
poder i els beneficis no rau en la majoria, sinó en una minoria que persegueix
una hegemonia ideològica i econòmica. Si la majoria, en el si de les seves
organitzacions alternatives als poders establerts, prenen consciència de l’ús
que caldria fer d’aquestes noves formes de comunicació, aleshores potser ens
podríem reapropiar d’aquestes tecnologies i posar-les al servei de la majoria. Alguns ja caminen en aquesta direcció. Alguns. Revolució d'una revolució (la tecnològica): aquest article de Mattelart ens ho descriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada