Theodor Nelson i Xanadu

Filòsof, sociòleg i pioner de les tecnologies de la comunicació als Estats Units.

Creador del neologisme “hypertext” (1965).

Pretenia poder escriure un paràgraf i que darrera d’aquest el lector pogués descobrir moltes informacions que de manera lineal no podien aparèixer immediatament a la lectura d’aquest paràgraf. És a partir d’aquesta idea que sorgeix el terme hipertext, pensat per crear una xarxa informàtica de documents relacionats entre ells per enllaços.

Així sorgeix el projecte Xanadu. Un projecte hipertextual que tenia com objectiu emmagatzemar tota la literatura mundial i així connectar-la i tenir a l’abast instantàniament. Una base de dades literària global. Convertint l’eina documentalista també en mitjà literari.

L’afany de crear una enciclopèdia mundial, i on la informàtica col·labora en aquesta nova organització del saber. Ho fa gràcies a la digitalització de documents i textos. També gràcies als enllaços que aquesta eina permet. Uns enllaços que són una revolució en la nostra relació amb el text, no coneguda fins aleshores, i que no són altre cosa que donar forma a aquesta idea de relacionar textos que defensava el propi Nelson. Ara, aquesta relació, la podem fer, com hem comentat en el post anterior, amb un sol clic. Un clic que ens transporta a un món que no té final.

Hipertext, sense inici ni final.

Sense buscar una linealitat que no trobaria en l’hipertext, em centro en l’evolució més global, remetent-me als orígens.

 

“As We May Think” (1945) és un article escrit per Vannevar Bush on s’hi descriu el projecte Memex, considerat com l’avantpassat de l’hipertext. Bush, davant la creixent complexitat de documentació científica, es va imaginar una eina d’emmagatzematge de dades, de llibres, de publicacions... que es poguessin anar introduint sempre, a mode de reordenar la informació i poder-la consultar amb flexibilitat i major rapidesa. Treballant en l'imaginari pensà un sistema mecanitzat que funcioni no només com la ment humana, sinó que sigui un ampliador d’aquesta.

“Augmenting Human Intelect: a conceptual Framework” (1962) un document de Douglas Engelbart on fa referència a la necessitat d’establir connexions entre textos i on parla dels sistemes de finestres i entorns col·laboradors. Ell, que creia que la capacitat intel·lectual humana es basava en tres elements (tecnologia, llenguatge i metodologia), va seguir les idees de Vanner Bush i va concretar el primer sistema hipertextual: NLS/Augment. Sempre amb la intenció d’augmentar les capacitats humanes, era una espècia de base de dades que facilitava el treball cooperatiu en que tots els que intervenien estaven connectats en xarxa.

Imatge superposada de Dough operant l'NLS durant la demostració de 1968.

S’inicien així els sistemes hipertextuals. Per un costat amb l’aproximació analògica de Bush que on s’imaginà un sistema automàtic per organitzar la informació, i per l’altre Engelbart amb l’aportació de treball en xarxa per augmentar les capacitats intel·lectuals.

Però parlem d’hipertext, i cal també anar a l’origen del mot. Per fer-ho, cal descobrir la figura de Teodor Nelson. Això serà en el següent post. 

De bon inici ja veiem que les idees s'entrellacen. Saltar d'un text a un altre ens és necessari. No ho podem copsar tot. Ens apropem a altres idees o conceptes fent un sol clic: els enllaços hipertextuals ens ajuden a funcionar de manera similar com ho fa la nostra pròpia xarxa mental. Marquen nous camins a cada "clic". Relacions que neixen a cada instant.

Començo el camí...

Hipertext: m INFORM. Sistema d'organització i presentació de dades que permet a l'usuari de moure's amb gran facilitat entre ítems relacionats.

M'assento bé a la cadira per posar-me a caminar. 

Silencioses, una passa rere l'altre endavant en aquests camins hipertextuals.

Les tecnologies digitals afecten la lecto-escriptura, i aquest blog ha de servir per experimentar aquesta nova textualitat

De moment em vaig familiaritzant amb blogspost.com, per més endavant, i a mesura que anem avançant en les diverses qüestions de l’assignatura, anar omplint de contingut aquest blog amb tot tipus de material.

Aquest post serveix de prova, també per trencar el gel amb un mateix, escopir i esculpir en aquesta fredor avui, i així llegir-me demà.

Camins i no camí. En Plural. Cada un és una peça de puzle que connecta amb el següent. Això és el que m’ha despertat aquesta assignatura i l’aventura de fer aquest blog. Crec que serà un viatge per diferents espais, recorrent-ne un i l’altre, sense saber on estaré al final del semestre. Simplement, en aquest recorregut a partir de lectures i experiències, espero haver pogut conèixer més aquest món i haver gaudit del viatge tal com deia Konstantínos Kaváfis.