“Los géneros son, además, insearables del
canon o selección de obres y autores modélicos, algo relativamente variable en
el tiempo y producto de la reducción del hipertexto a texto llevada a cabo por
los especialistes” (Moreno).
Les
tipologies de gèneres i la seva importància han anat canviant depenent de els èpoques,
trobant a cada una d'elles un repertori de gèneres concrets destacats mentre
altres mantenen un estatus més baix.
Aquests
canvis de gènere determinen els canvis de cànon: el cànon vigent i imposat al segle XIX a
Espanya per la Biblioteca d’Autores
Españoles, i que encara es manté, difereix molt del cànon dels segles
XVI i XVII. Les relacions de poder amb les seves causes històriques i
ideològiques, determinen el que s’ha o no de llegir com el què s'ha d'ensenyar als centres
educatius: els cànons segons els principis productius d’un sistema (cada part del sistema, amb el seu ordre jeràrquic marca la línia dels de baix).
Però
aquesta mera reducció de la literatura, en el seu sentit més ampli, és avui
vigent en el món hipertextual?
No, no d’aquesta
manera jeràrquicament imposada. Els nous mitjans hipertextuals són oberts, i
permeten recuperar el caràcter dialògic i hipermediàtic que tenien el textos en
el seu origen, sense sacralitzar-los. No afirmo que no hi hagi cànons, ni
que no sigui bo que hi siguin, sinó que simplement el que mourà i regirà més l’hipertext
seran modes temporals més que no pas cànons inquisidors. És més, segons afirma
Moreno el cànon és útil ja que cal fer eleccions per fer lectures o seguir un
ensenyament, i per això podria servir el cànon establert per així comparar-lo amb
altres, posant-lo en dubte: lectura crítica del model imperant, que no deixa de
ser una revisió crítica de les relacions de poder d’avui dia (tant i tant necessàries...)
Avui
dia, gràcies a les noves tecnologies, un autor (amb visió textual) desconegut i
que no té encaix en els cànons oficials pot escolar-se a qualsevol casa si posa
l’enllaç on pertoca. Seguirem amb uns filtres i unes modes que ens afectaran d’una
manera o altre, però ara amb un mitjà obert, en xarxa, retornant a la idea del
context en que han estat creat, i cadascú marcant el seu propi camí. O sigui, que un dels molts resultats d'això, i en
un altre pla dimensional, deixem de tenir un lligam tant estret amb el poder i les seves
formes indirectes d’educació i transmissió de valors, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada