divendres, 11 d’abril del 2014

Tradició oral, text, paradigma de la complexitat, intertext, hipertext.



La tradició de literatura oral. Aedes, rapsodes, trobadors reciten. El públic escolta, cal que segueixi el fil, que està adscrit en el temps de manera lineal. La comunicació es fa in situ, presonera de la subjectivitat del que recita, d’on i de com.
 
El text. La seva aparició va lligada, en els inicis, en la linealitat oral a l’intentar-la transcriure. És a partir de l’aparició del còdex que el text adquireix autonomia, i així l’escrit s’allibera de la situació real: el text ocupa el lloc del context. La disposició del text estructura el significat. És en el text clàssic on l’autor marca l’inici, el nus i el desenllaç, mentre que pertany al lector resoldre i comprendre aquesta unitat tancada fent-ne una lectura lineal, única, precisa intentant desxifrar què volia dir l’autor. La impremta afavoreix aquesta perspectiva lineal i única.

Pas del text clàssic al postmodern. És reinterpreta el text, amb les bases del qüestionament de la concepció clàssica del subjecte i els condicionants socioeconòmics de tot procés història i el paper de l’inconscient en la constitució de les accions humanes (Campàs,s/d*). El text postmodern entès ara com una producció, no un producte: es trenca la linealitat de inici-nus-desenllaç per una organització que es combinable, amb múltiples sentits que en pot fer el lector. Múltiple perquè el text deixa de ser quelcom únic, i ara s’entén que un text resta lligat a altres textos de diverses maneres. S’ha de vincular un text a altres per comprendre’l, hi ha una complexitat en el text. Neix el concepte d’intertextualitat. El text deixa de ser doncs un producte de l’autor, amb una nova estructura de múltiples dimensions. El pas previ a l’hipertextualitat.

Aquesta complexitat comentada apareix perquè la ciència transforma la ignorància en incertesa i inseguretat. El concepte acumulatiu del saber canvia, com ho fa l’explicació causa- efecte o la previsió exacte. De la societat del coneixement a la societat conscient del desconeixement. Un desconeixement en un entorn caòtic. Així la racionalitat lineal establerta sobre l’ordre es posa en qüestió. El paradigma de la complexitat obre la porta de la mà d’Edgar Morin. Un paradigma transdisciplinar, múltiple, dialògic... (Campàs*2, s/d; 4-9) que són característiques que fan adonar-se que el saber ja no es pot abordar de manera jeràrquica i lineal, sota la raó i l’ordre.

D’aquesta manera el “saber”, com a concepte, es transforma: es pluralitza. I la importància que té la informàtica i les noves TIC són cabdals en aquesta transformació. La digitalització de textos i documents modifiquen l’estatus lineal del text, poden ser ara textos mal·leables i modificables. Ara la lectura i l’escriptura resten unides. Tots som autors. La creació d’enllaços en la informàtica connecta aquesta intertextualitat, creant una xarxa infinita on neix el concepte hipertextual. Concepte que hem explicant en els anteriors post, i que és la base d’aquest nou espai i nova temporalitat, on desapareix l’ordre preestablert i el comprensió no pot ser lineal sinó que tot està interconnectat, en xarxa, com la ment humana. L'hipertextualitat amb la base de que tot està interconnectat, tot és múltiple, i per tant és una bona eina per fer servir davant el paradigma de la complexitat.


*Campàs, Joan (s/d) Escriptures hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Barcelona. UOC, materials didàctics de l’assignatura
*2 Campàs, Joan (s/d). Hipertext i complexitat. Barcelona. UOC, materials didàctics de l’assignatura