Escriptures digitals: influència en la literatura II

Algunes reflexions a partir de la lectura de Literaturae Hiperteto: de la cultura manuscrita a la cultura electrónica, de Carlos Moreno Hernández

Una frase del mateix Moreno serveix per il·lustrar aquesta reflexió: "La idea de hipertexto no es nueva, ni mucho menos; es tan antigua como la documentación misma, desde la biblioteca de Alejandría, al menos".

Sobre l'autoria.

El concepte literatura servia per designar allò que quedava fixat per escrit, i que era assumpte d’escriptors, especialistes en lletra (Moreno). Aquestes eren persones que copiaven textos més antics (anotacions, comentaris) relacionant-los entre sí utilitzant diferents xarxes d’informació per a fer-ho: una espècie d’hipertext, on hi havia diversos textos interconnectats. O sigui que la literatura i l’hipertext tenien una relació com a conceptes antics. Una connexió que durant un temps es va eliminar per diversos motius: el paper de la impremta hi té un pes important.

Fins al segle XVIII s’ensenyava, als qui podien, a crear lligams entre la literatura que llegien. És la impremta la que redueix aquesta cultura escrita a obres amb una autoria concreta, fent a més veure les obres com un text tancat, un fet aïllat i finalitzat, sense interrelació amb altres. Aquest fet d’atorgar propietat individual literària amb l’argument de l’originalitat o expressió, també permet distingir altres escrits com el científic on els que val és el contingut i no la forma. L’impremta també va afavorir el manteniment de l’autoria no cooperativa en les ciències humanes i més en la literatura [...]. Desde el punto de vista hipermediático, este texto primario pierde su aura y es solo uno mas dentro la red (Moreno). Però mentre això passa també es limita la visió a allò imprès i no es permet que cada lector (prefereixo recuperar el terme “lectoautor”) esculli el seu propi camí en una xarxa literària on res s’esgota i on és el propi lector que intervé en allò que llegeix.

Les noves tecnologies electròniques retornen a la idea aquesta d’intertextualitat i donen una nova possibilitat de canvi com en el seu moment ja va ocórrer amb la impremta, que va fer augmentar la importància dels crítics, els editors, els bibliògrafs i es redefiní el paper silenciós dels lectors. De moment, veiem que el paper dels lectors, el que més hem treballat, és un dels que més ha variat en aquest sentit, convertint-se en part activa d’un procés que està en constant definició en un món on les fronteres són fluides i totes hi tenim un paper important on tot està més entrelligat. Menys autoria, més llibertat?

Sobre l'autoria, recordo que el gran J.V. Foix deia que el poeta, si fos més lliure i menys cofoi, no signaria les obres.