A diferència
dels hipertext de ficció, aquests són de fàcil accés.
N'he mirat i
he marcat diferents recorreguts per un bon grapat d'obres hipertextuals en
aquest últim mes.
Aprofito per
exposar-ne un: Parthenia "A Global Monument Violence Domestic Victims", de Margot Lovejoy.
Aquí teniu un resum més que adequat.
I perquè aquest exemple?
Aquest mostra i visualitza el maltractament silenciós a les dones. El
colors, textura dels enllaços, la simbologia del triangle...ens transporten a
una obra que és tot un món per moltes persones.
Però podria ser qualsevol altre.
Possibilitats: L'anonimat, la relació directa entre iguals sense la
necessitat d'editors que avalin el projecte, la cooperació que neix, poden
cercar o directament trobant el suport mutu, l'accessibilitat a informació que
pot ajudar a la construcció d'un nou marc de referència. O simplement a tenir a
l'abast opcions i informació d'allò que no ens diuen, d'allò que no se'n parla.
Sempre amb interacció.
Una interactivitat que és un dels processos que ajuda a modificar la
lecto-escriptura convertint tot aquest procés en una nova realitat. Una nova
realitat amb una nova expressió cultural, on el grau i els efectes d'aquests
estan per esdevenir. Estem davant un nou paradigma? Serveix per canviar
realitats? Potser no se sap si els hipertext en línia ho fan, però l'hipertext
que ens interconnecta col·labora en la possibilitat de canviar realitats: l'#EfecteCanVies
com a prova?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada