El món al paper

Moltes reflexions al llarg d’uns mesos hipertextuals intensos. Una de les moltes que han guiat les lectures, els debats i part dels treballs a l’assignatura ha estat veure com les noves tecnologies digitals i les xarxes socials estan modificant els processos de lecto-esciptura. I si això és així, com aquests canvis incideixen en la nostra manera de pensar.

Sobre això, un altre dels que en parla és David R. Olson. Una part de la seva obra ha estat important per resoldre un enigma de resposta no específica: The world of paper (El mundo sobre el papel. El impacto de la escrituray la lectura en la estrucutra del conocimiento).

Fa un repàs sobre els avantatges i els inconvenients de l’escriptura, per exposar les aproximacions teòriques sobre la relació entre escriptura i llenguatge, ment i cultura.

Olson i els seus vuit principis que desenvolupa per comprendre les implicacions conceptuals i cognitives de l’escriptura i la lectura. Segons això, els models de llengua serveixen com a models pel món i la ment. Un text té una intenció al darrera per pretendre dir una cosa: un cop s’ha entès això ho podem representar a la ment. O sigui, amb paraules del propi Olson: una explicació de les maneres de dir les coses és una explicació de les maneres de pensar les coses.

Les societats estan organitzades al voltant d’uns corpus de creences, a partir de les quals veiem i pensem el món, i tot pensament consisteix en això: en la formació, actualització i revisió d’aquestes creences. Segons Olson, la cultura escrita contribueix al fet que pensem que els mateixos pensaments són dignes de contemplació, i cal determinar els significats del món i proporcionar definicions per ells: el pensament, com diria el propi Olson, comporta percepció, expectatives, inferències, generalització, descripció i judici i el pensament lletrat és la representació conscient i la manipulació deliberada d’aquestes activitats.

Una de les idees del text és que l’escriptura ens fa conscients: tot i que cal tenir present que l’escriptura capta allò que és dit, no com va ser dit, o sigui la complicació recau en la interpretació. Una escriptura que és essencial per a la consciència lingüística. Així,  les noves potencialitats de l’hipertext i la seva característica que uneix parla i escriptura és un fet important a tenir en compte en aquesta modificació del pensament.